Operación Palace: ficció real

Operación Palace - Jordi Évole

L’any 1976 el sociòleg David Altheide publica un estudi sobre com els mitjans de comunicació, a través de la seva influència i impacte en la societat, són constructors de la realitat social. Era la culminació de projectes de recerca continuats sobre les preocupacions que han de tenir els espectadors davant l’allau d’informacions que es publiquen i s’emeten cada dia als mitjans de comunicació de masses. Des de les teories d’agenda setting de McCombs i Shaw, passant per la “creació” de notícies de Gaye Tuchman, moltes autores i autors de l’àmbit de les ciències socials es plantegen si l’espectador pot ser capaç de discernir entre realitat i ficció. Continue reading

Corrupció transparent

Pancarta Mnifestació Madrid

 Confiança és el sentimient de poder creure una persona, fins i tot quan sabem que, en el seu lloc, nosaltres també mentiríem.   Henry-Louis Mencken

Tràfic d’influències, prevaricació, malversació de fons públics, suborn, frau… Darrerament la societat s’està familiaritzant massa amb tot un seguit de terminologia jurídica contemplada dins del codi penal. El fet és que, els qui se suposa que són els garants de la llei i del benestar comú, són els que precisament estan directament relacionats amb tots aquests delictes. Continue reading

#cartells #25N

Eleccions al Parlament de Catalunya 2012

Recull de cartells dels partits per les eleccions del 25 de novembre de 2012

  1. ElPide
    La voluntat d’un poble –> http://www.ciu.cat/media/77323.jpg #CiU #cartells #25N

    Fri, Nov 09 2012 00:48:52
  2. ElPide
    Federalisme. L’alternativa sensata –> http://www.socialistes.cat/files/carousel/carrussel__cartell_campanya_v1_937x337.jpg #PSC #cartells #25N

    Fri, Nov 09 2012 00:49:47
  3. ElPide
    …I tant si podem! Dret a decidir sí. Drets socials també –>
    #ICV #cartells #25N http://pic.twitter.com/DJDL8N03

    Fri, Nov 09 2012 01:01:53
  4. ElPide
    Catalunya sí, España también –> http://sphotos-f.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-ash3/21264_10151342560361289_801113217_n.jpg #PP #cartells #25N

    Fri, Nov 09 2012 01:09:38
  5. ElPide
    Un nou país per a tothom –> http://sphotos-g.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-ash3/535642_10151236434984269_1712150041_n.jpg #ERC #cartells #25N

    Fri, Nov 09 2012 01:48:44
  6. ElPide
    Mejor unidos –> http://www.ciudadanos-cs.org/descargas-mejor-unidos/05-cartel.pdf #Ciutadans #cartells #25N

    Fri, Nov 09 2012 01:37:03
  7. ElPide
    És l’hora del poble –> http://www.cup.cat/sites/default/files/Imagen3 copy.jpg #CUP #cartells #25N

    Fri, Nov 09 2012 01:27:08
  8. ElPide
    Som garantia d’independència –> http://www.solidaritatcatalana.cat/sites/default/files/banerwebprecampanyaSI_0.jpg?1350417278 #SI #cartells #25N

    Fri, Nov 09 2012 01:28:14
  9. ElPide
    Contra la independencia –> http://www.upyd.es/images/CABECERA_CATALUNNA.jpg #UPyD #cartells #25N

    Fri, Nov 09 2012 01:45:59
  10. ElPide
    N’hi ha per buidar-hi cadires –> http://esconsenblanc.org/wp-content/themes/magpress/functions/timthumb.php?src=http://esconsenblanc.org/wp-content/uploads/2012/11/nhi_ha_x_buidarhi.jpg&w=300&h=180&zc=1&f= #EsconsenBlanc #cartells #25N

    Fri, Nov 09 2012 01:50:55
  11. ElPide
    Primer els de casa. Tu ho penses, jo ho diré al Parlament –> http://sphotos-e.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-prn1/535444_10151308209757112_66572300_n.jpg #PxC #cartells #25N

    Fri, Nov 09 2012 01:54:13
  12. ElPide
    Dret a decidir. A decidir-ho tot –> http://sphotos-f.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-ash4/408104_451752741528120_197922452_n.jpg #Pirates #cartells #25N

    Fri, Nov 09 2012 01:56:48
  13. ElPide
    Som la seva veu –> http://www.pacma.es/img/downloads/small/201211/D05-17997.jpg #PACMA #cartells #25N

    Fri, Nov 09 2012 01:57:56

Salvats per Alemanya

Anunci del Govern alemany

Un dels millors productes periodístics que podem trobar ara per ara a la televisió és el programa ‘Salvados‘ que emet La Sexta cada diumenge. En el programa del passat 19 de febrer, Jordi Évole viatja a Alemanya per conèixer de primera mà el seu mercat laboral i entendre perquè el país no es troba en una situació tan delicada econòmicament parlant.

L’anomenat ‘miracle alemany‘ consisteix en que fa més de cinc anys que van aplicar una reforma laboral molt similar a la que Espanya ha aprovat ara, i segons l’opinió d’un sociòleg alemany, ha estat un miratge de progrés social. Penjo a continuació el vídeo on s’entrevista a Antonio Brettschneider, on explica la precarització del treball i el creixent individualisme de la societat, una recepta que arribarà a la Península d’aquí ben poc.

[youtube http://www.youtube.com/watch?v=NHgXi0EayYw&w=640&h=480]

2012: repensar la crisi

Borsa de Barcelona

Les societats occidentals pateixen des de fa un lustre els efectes d’una crisi econòmica, malgrat que fa dècades que afiancen una crisi social. A Europa, dia sí dia també, ens llevem amb notícies sobre prima de risc, injeccions del Banc Central Europeu, crisi del deute sobirà, ajustaments de pressupost estatals,etc. Tot ens condueix a pensar que viure és més complicat ara que no pas fa uns anys, i la nostra capacitat de frustració augmenta. Que no trobem feina? És normal. Que aconseguir una hipoteca és impossible? És que tot està molt malament. Que el govern retalla en sanitat? Quin remei… I en aquesta darrera reflexió és quan es consolida la crisi social.

El sociòleg Émile Durkheim ja parlava a principis del segle passat de l’anomia. Aquest concepte fa referència a l’excés d’individualisme de les persones i a la tendència a perdre la solidaritat col·lectiva. Aquesta tendència psicològicament és contradictòria per a les persones: per una banda, som animals socials i necessitem de les interrelacions amb els demés; però per altra banda tenim cada cop més tendència a mirar-nos el melic i vetllar tan sols pels nostres interessos. I Durkheim ho lligava amb la sensació de desorientació de la població i a la instauració d’una sensació generalitzada de malestar, que va donar pas a la Primera Guerra Mundial.

Certament les portades dels diaris, les declaracions dels polítics i les tertúlies econòmiques ens condueixen a aquesta anomia. No entenem com puja o baixa la borsa, ni per què hi ha forats de deute a les arques públiques, ni per què es destrueixen llocs de treball de manera exponencial. Tampoc entenem ben bé per què els bancs no donen crèdit, per què Angela Merkel decideix la política econòmica ni què són els tecnòcrates. Això sí, aquest malestar ens fa tancar-nos en banda, mirar d’estalviar el màxim possible, i intentar mantenir el nostre nivell de vida costi el que costi.

No entenem el com i el per què de la crisi econòmica, i aquesta por ens paralitza socialment. Dirigents polítics, empresaris i mitjans de comunicació alimenten (voluntàriament o no) aquest temor

Al segle XIX, no seguir el patró pleestablert de súbdit i dirigent et convertia en nihilista. Al segle XX, anar contracorrent era ser comunista. Actualment, hi ha una colla d’antisistema. Defensar i legitimar un nou sistema social més basat en la col·laboració, la igualtat real entre persones i el repartiment just dels recursos naturals i econòmics suposa una alienació automàtica per part de l’actual sistema. Som nosaltres mateixos qui defugim de perseguir objectius diferents als pleestablerts, a causa de la por abstracta que ens ve imposada per no entendre el món que ens envolta. Un país s’estanca no perquè no es creixi anualment un 8% del PIB, sinó perquè la població no demanda canvis reals en el model social.

Legitimar retrocesos en l’àmbit de l’ensenyament, la sanitat, els serveis socials… Només són una conseqüència de l’anomia i la por incrustada que tenim. És de rebut que el més ric ajudi al més pobre, així com que el sap més ensenyi el que menys sap. L’economia no marca el progrés social, el marquem tots i totes nosaltres.

Radiografia de la indignació

Portada de 'Time'

La prestigiosa revista Time ha decidit dedicar la portada de la persona de l’any a una idea. Si fa tres anys fou Barack Obama, o el darrer any el creador de Facebook, la publicació americana ha decidit que la personalitat més rellevant d’aquest 2011 no és ningú en concret, sinó una sensació d’incomformisme i rebel·lió.

En l’origen de la teoria de la indignació trobem l’anomenada Primavera Àrab, on un seguit de països del Magreb i del Pròxim Orient es van veure immersos en revoltes populars en contra dels règims polítics establerts. Segons explicacions dels mateixos responsables de Time, el fet noticiable següent és l’spanish revolution, on centenars de milers de joves es van manifestar i acampar als carrers de les principals ciutats espanyoles per mostrar la seva frustració contra la manca d’oportunitats per progressar socialment, l’enquistament del sistema democràtic i la seva rigidesa. Aquest moviment es va contagiar a la resta d’Europa, i va arribar finalment als Estats Units, especialment a Nova York, on occupy Wall Street va capitalitzar les protestes contra la crisi i el seu origen: el sistema financer.

[youtube http://www.youtube.com/watch?v=sYtwZ05tGN4&w=350&h=208]

La revista entén que els moviments socials de protesta han estat els protagonistes del 2011, com a senyal que alguna cosa es mou entre la societat i que pot començar una nova era amb més rellevància de la ciutadania per sobre dels representants i els lobbys.

L’origen del malestar

Els mitjans ens han mostrat una realitat de malestar social, amb protestes globals i molta gent mobilitzada en pro del benestar de la comunitat. Tot això, en un context de crisi econòmica. El fet és que en el nostre imaginari ha germinat una idea que la nostra societat està malalta per culpa de les estructures econòmiques i els governs que les serveixen, que perpetuen un model que s’apropa més a una oligarquia que no pas a una democràcia. El fet és, no obstant, que l’origen del malestar és econòmic. Pur i simplement econòmic.

Paradigmàtics són els casos de Líbia i Egipte. Mentre els mitjans esbombaven que la població s’havia alçat contra els règims autoritaris al govern, el fet és que hi havia un ‘xup-xup’ de fons que era econòmic. Milers de mitjans empresaris, acadèmics i enginyers que no es podien guanyar la vida en aquells països, pel fet que l’estructura del mercat d’aquells països beneficiava únicament a les grans empreses i a les relacions internacionals. Aquest cultiu d’estancament econòmic i les ànsies de liberalització és el que van fer que aquests empresaris i la ciutadania formada reclamés una obertura dels règims per poder fer negocis. I l’èxit de les revolucions no és que les classes socials més baixes s’unissin a la revolta, sinó que la comunitat internacional va entendre que pel bé de l’economia global aquells règims havien d’acabar. Sinó, fixem-nos en els casos del Iemen o Bahrain. El mercat mundial no els interessa que es modifiqui el seu status quo, per tant allà les revolucions no funcionen.

Després de més de mig any de mobilitzacions, podríem fer un balanç dels canvis aconseguits per la pressió popular. Veuríem que, malgrat que per exemple a Espanya han tingut molta rellevància, cap de les reclamacions de la indignació han estat respostes. És més, s’ha modificat la Cosntitució Espanyola en favor de limitar l’endeutament, no pas per resoldre el problema de la llei electoral. Així, què vol destacar la revista Time?

En el nostre imaginari, la revista de la publicació nordamericana corrobora la idea que la pressió popular és una eina de lluita i reivindicació clau per aconseguir la justícia social. En la realitat, si les estructures econòmiques globals no ho veuen clar, mai es mourà res.

Estocada a la democràcia

Portades de premsa sobre la fi de les corrides de bous

Un sistema és un conjunt d’elements que, un cop interactuen entre si, creen un tot. El sistema té els seus propis mecanismes de funcionament, control, revisió i actualització, i això el permet funcionar indefinidament sense perdre la seva essència. El nostre sistema político-social també té tots els seus mecanismes, però cada cop més té elements que deixen de funcionar correctament i això fa que tot s’entortolligui i, en definitiva, que perdem qualitat de vida.

El periodisme, lluny de ser la materialització de la tafaneria, és un d’aquests mecanismes que tot sistema democràtic necessita per a un correcte funcionament. Informar és essencial per tal que la gent sàpiga com funciona la política, l’economia, la societat, la cultura. Donar informació és bàsic per tal que la gent es construeixi un criteri i pugui establir judicis, mobilitzar-se per aconseguir objectius, trii lliurement. En aquest país, el periodisme deixa de fer aquesta funció, i l’empobriment democràtic és progressiu.

L’exemple de la prohibició de les corrides de braus a Catalunya és paradigmàtic. Es fa palès que part del periodisme no busca el fet i l’explica per donar informació a la societat, sinó que busca el fet i l’interpreta, per acabar desinformant interessadament. Hi ha determinats mitjans de comunicació que han volgut lligar la prohibició de les corrides amb una suposada intenció política d’exterminar qualsevol símbol o expressió de la cultura espanyola dins del territori català. I, fent això, estan enfrontant a milions de persones en contra de milions de persones, creant por, desconfiança, odi, intolerància, rebuig, mentides… descohesió.

L’1 de novembre de l’any 2008, una plataforma ciutadana anomenada PROU! va entrar al registre del Parlament de Catalunya una Proposició de Llei per tal que s’abolissin les corrides de braus. Aquesta plataforma animalista va començar una recollida de signatures per tal que el Parlament debatés aquesta llei, creant així un mecanisme de participació ciutadana en la política que s’anomena Iniciativa Legislativa Popular. Aquesta ILP va ser recolzada per més de 180.000 persones (el triple de les necessàries), i finalment el 28 de juliol del 2010 els diputats i diputades del Parlament de Catalunya van aprovar la nova llei.

Veient el tractament mediàtic d’aquest fet, és molt evident la desinformació volguda que certs mitjans en fan. Podem llegir al diari La Razón que ‘Es una ley impulsada por los nacionalistas’. Llegim a l’ABC que ‘Es un portazo a la libertad de los españoles’, o llegim a El Mundo que ‘Es una política nazionalista travestida de falso animalismo’. Tot això, és fer trontollar el sistema. Tot això no és periodisme. Tot això no és democràcia.

Amb aquests discursos es confón quins són els fets, quins són els objectius i quins són els valors. Molta gent compra el diari pel matí i/o es connecta a internet per informar-se, però la informació que rep no és real, és adulterada. En aquest cas, molta gent creurà que a Catalunya es prohibeixen els braus perquè la intenció dels habitants d’aquí és separar-se de la resta de l’Estat espanyol, quan el fet és que hi ha un gran nombre de persones que el que no volen és que de la totura dels animals se’n faci un espectacle de masses.
El nostre sistema democràtic té moltíssims errors, molts. Però convertir qualsevol pretext en confrontació entre comunitats de persones és terrorífic. El periodisme té una altra funció que no pas inventar-se una realitat per seduïr a part de la població; ha se ser l’eina per crear persones lliures, crítiques i socialitzades. Ara per ara, estan destruint la democràcia.