La trampa de la llibertat

Imatge de llibertat

L’home neix lliure, però en tot moment es troba encadenat. Jean-Jacques Rousseau

El concepte de “llibertat” és un dels més usats en l’argumentari polític d’avui en dia. És potser un dels conceptes més universals: tothom entén, encara que sigui a la seva manera, què vol dir i què representa ser lliure. És un concepte positiu, fort, que tots i totes defensem i que mai hi renunciaríem. I per aquest motiu es converteix en una trampa retòrica. Posarem tres exemples:

La llibertat dels pares i mares

[youtube http://www.youtube.com/watch?v=-NFuV2nIBLI]

Els pares i mares que visquin a Catalunya o les Illes Balears tenen una llibertat que no tenen la resta de pares i mares de la resta de l’Estat: tenen dret a escollir en quin idioma s’ha d’educar als seus fills a l’escola.

Descontextualitzat, sembla prou raonable que els progenitors tinguin garantit que la seva descendència estudiarà en la llengua en que ells han crescut. El fet, però, és que la vida en societat fa que els inputs idiomàtics siguin diversos, i en el cas concret de Catalunya el sistema d’immersió a les escoles es dissenyà per garantir els drets de les persones catalanoparlants a poder fer vida normal en la seva llengua, prohibida durant els anys del franquisme.

Així, quin és el sentit d’esgrimir aquesta “nova” llibertat de l’educació en castellà? Les famílies castellanoparlants tenen garantida l’estudi de la llengua, la majoria dels mitjans de comunicació i, perquè no dir-ho, tota una societat que entén i parla el castellà. Així doncs, l’únic sentit d’aquesta reivindicació és una estratègia política de divisió social i enfrontament per qüestions idiomàtiques. Es cuina una fractura, sota el nom de la llibertat.

La llibertat de les dones

La nova llei de l’avortament que ha presentat el Ministre de Justícia esgrimeix un argument contundent: “La llibertat de les dones per ser mares és el que realment les fa dones”. D’aquesta manera justifica el polític del PP que es restringeixi la possibilitat d’avortar: les dones han de poder ser mares lliurement. Això implica que si tenen la possibilitat d’avortar, no poden prendre la decisió de ser mares, ja que el sistema les empeny a que perdin el fetus. Com queda prou clar, aquest argument no té ni cap ni peus.

Quin és el sentit, doncs, d’esgrimir el concepte “llibertat” en relació amb la maternitat? El debat seria, lògicament, si les dones tenen llibertat o no de decidir si volen ser mares o no. Sense entrar en moralismes, el PP fa servir aquest argument per dir que mentre hi hagi possibilitat desregulada d’avortar, no hi ha llibertat de maternitat. Quan veritablement, la possibilitat d’avortar és el que afavoreix la llibertat d’autodeterminar-se de les dones. Així, la llibertat és usada en aquest cas per confondre.

La llibertat de Catalunya

[youtube http://www.youtube.com/watch?v=jLS70E9jqoc?rel=0]

A Catalunya el debat polític es troba pràcticament monopolitzat pel dret a decidir. Aquest exercici democràtic de votar via referèndum el voler ser un estat independent o no, aixeca moltes suspicàcies entre els que hi estan a favor i en contra. L’argument més utilitzat pels partidaris de l’autodeterminació és que “Els catalans han de poder decidir lliurement el seu futur”, sempre projectant un futur en el que Catalunya serà “lliure”.

Aquí, el terme llibertat s’usa amb diverses finalitats. Primer com a dret fonamental: és de rebut que les persones han de poder decidir democràticament sobre els aspectes que afecten la seva vida. Segon: com a horitzó d’esperança: una Catalunya lliure serà capaç d’administrar-se molt millor i de generar més benestar pels seus ciutadans i ciutadanes. En ambdós casos hi juguen un paper fonamental els negatius: què és el contrari de no poder exercir un dret fonamental? Què és el contrari de no poder generar més benestar? La situació actual, per tant, és terrible.

Així, trobem que la llibertat dels catalans i catalanes és poder viure millor en un futur. Però, quin és el problema? Que el futur és quelcom que l’imaginari de cadascú dibuixa. Amb claredat: el futur no existeix. Catalunya ha de ser lliure per votar i decidir si vol un determinat futur imaginari, que, per altra banda, encara no s’ha explicat com serà: ni model d’estat, ni model social, ni model econòmic, ni model de res. La llibertat, doncs, és un acte de fe.

En definitiva

Els paranys que anem trobant quan s’usa el terme llibertat en desdibuixen el seu significat. Llibertat per fracturar la societat en el cas de la immersió lingüística, llibertat per confondre l’opinió pública i justificar la reforma de la llei de l’avortament, o llibertat per emparar una hipotètica Catalunya millor. I de tanta llibertat, com deia Evaristo, ja no es pot ni respirar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *