La restauració borbónica

El Rei Juan Carles amb el seu fill Felip

Para mí la monarquía constitucional que ni tiene ni puede tener otro representante que D. Alfonso, es hoy el único puerto de salvación que queda a los verdaderos liberales españoles. Cánovas del Castillo, 1876

En el moment en que l’Estat espanyol va entrar en crisi econòmica, social i política al final de la primera República, les elits espanyoles van traçar un pla de re-llançament del sistema per tal que, aquestes elits, conservessin el seu poder tot i fent concessions a les reivindicacions liberals. Primer va ser l’abdicació de la reina Isabel II en favor del seu fill, Alfons XII, i tot seguit un procés constituent que es culminà en la redacció de la Constitució del 1876, que consagrava la monarquia (amb limitacions de poder), el sistema de bipartidisme, i el reconeixement d’algunes llibertats civils i col·lectives. La condició sine qua non fou la fi de la violència entre carlistes i isabelins, així com de les reivindicacions nacionalistes, i el tancament de files enfront la nova Constitució.

Ha de quedar claro y bien entendido, ante los españoles de hoy y ante las generaciones futuras, que esta Monarquía es la que con el asenso clamoroso de la Nación (…) será la continuadora perenne de sus principios e instituciones y de la gloriosa tradición española. Francisco Franco, 1969

En el moment en que l’Estat espanyol va entrar en crisi econòmica, social i política al final del Franquisme, les elits espanyoles van traçar un pla de re-llançament del sistema per tal que, aquestes elits, conservessin el seu poder tot i fent concessions a les reivindicacions democràtiques. Primer va ser la designació com a successor del Cap d’Estat del rei Juan Carlos de Borbón, i tot seguit un procés constituent que es culminà en la redacció de la Constitució de 1978, que consagrava la monarquia (parlamentària), el sistema de partits, i el reconeixement ple de les llibertats civils i col·lectives. La condició sine qua non fou la fi de la violència entre partidaris i detractors del règim, així com de les reivindicacions nacionalistes, i el tancament de files enfront la nova Constitució.

Quiero lo mejor para España, a la que he dedicado mi vida entera y a cuyo servicio he puesto todas mis capacidades, mi ilusión y mi trabajo. Mi hijo Felipe, heredero de la Corona, encarna la estabilidad, que es seña de identidad de la institución monárquica. Juan Carlos I, 2014

En el moment en que l’Estat espanyol va entrar en crisi econòmica, social i política als principis del segle XXI, les elits espanyoles van traçar un pla de re-llançament del sistema per tal que, aquestes elits, conservessin el seu poder tot i fent concessions a les noves reivindicacions democràtiques. Primer va ser l’abdicació del rei Juan Carlos I en favor del seu fill, Felip VI, i tot seguit un procés constituent que es culminà en ……..[ompli el forat]…….., que consagrava la ……..[ompli el forat]…….., el sistema …….[ompli el forat]…….., i el reconeixement de  ……..[ompli el forat]……… La condició sine qua non fou la fi de l’enfrontament …….[ompli el forat]…….., així com de les reivindicacions …….[ompli el forat]…….., i el tancament de files enfront  ……..[ompli el forat]………

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *