Hackejar la democràcia

CUP aplaudeix Albiol al Parlament_Foto del Twitter de la CUP

A principis dels anys setanta un grup de joves informàtics va començar a portar els seus camps de coneixement fins al límit. A l’entorn de les facultats de telecomunicacions de les prestigioses universitats tècniques americanes, aquells joves no només van aprendre a programar i a interconnectar terminals, sinó que van decidir que farien servir aquest coneixement per millorar el seu entorn, millorar la societat. Van néixer els hackers. I a Catalunya uns quants es dediquen a la política.

Segons Eric S. Raymond, el terme hacker està indissolublement unit a tota persona que manipula o que posseeix coneixements pràctics que modifiquen els usos de les coses, de manera que aquestes puguin fer-se servir per a finalitats no previstes en el seu origen. És tant així que col·loquialment s’usa l’expressió de “hackejar” com a sinònim d’alterar la finalitat per complir altres funcions. Si ens allunyem dels Estats Units i de la informàtica, i ens traslladem a Catalunya i en el camp de la política, trobem que existeixen uns autèntics hackers que des del 2012 estan portant el sistema parlamentari català fins als seus límits.

Hackejant el Parlament i el Govern

Amb la frase de Montserrat Roig de “La democràcia no s’aprén al Parlament, sinó a casa” com a lema, les Candidatures d’Unitat Popular són una formació política que, des dels municipis, pretenen construir un model de societat basada en l’anticapitalisme, l’autodeterminació, el feminisme i l’ecologisme. S’organitzen per assemblees i tenen un òrgan de decisió màxim que és l’assemblea general. Entre els seus principis, i a diferència de qualsevol altre partit polític, hi ha el de no ostentar cap tipus de poder, excepte el de càrrecs electes i d’alcalde i alcaldessa, i quan s’obté representació al final de mandat s’ha d’abandonar.

Mai un poble s’ha de posar darrere d’una persona. O ens en sortim entre tots, o no ens en sortirem. Tenim el projecte de ruptura democràtica, de transformació social i de rescat de la democràcia. Som hackers de l’impossible. David Fernández, diputat de la CUP. Discurs d’investudura 2012.

A partir del 2012 la CUP va donar el pas i es va presentar a les eleccions del Parlament de Catalunya. Amb 126.000 vots, van obtenir tres representants. Aquest va ser l’inici d’un procés de hackeig constant de la política parlamentària, i per extensió del sistema democràtic. Posarem alguns exemples que van resultar ser sonats:

  1. “Hasta la vista, gàngster”. La Comissió d’Investigació sobre les Possibles Responsabilitats Derivades de l’Actuació i la Gestió de les Entitats Financeres i la Possible Vulneració dels Drets dels Consumidors, va ser l’embrió d’un cas posterior. David Fernández es feu famós per treure’s la sandàlia en senyal de despreci cap a Rodrigo Rato, expresident de Bankia, després del seu interrogatori. En aquell moment les comissions parlamentàries van ser objecte d’atracció mediàtica.
  2. Assemblea informativa a plaça Sant Jaume. Durant les negociacions per la convocatòria de la consulta per l’Estat propi del 9 de novembre de 2014, la CUP va decidir organitzar una assemblea oberta a peu de plaça Sant Jaume de Barcelona, després de sortir d’una reunió del Palau de la Generalitat. En aquesta assemblea s’informà als assistents de l’evolució de les negociacionsComissió Pujol - Hackejar la Democràcia - Blog de Marc Pidelaserra.
  3. Llums i taquígrafs a la corrupció catalana. La CUP va forçar la creació de la Comissió d’Investigació sobre Frau i Evasió Fiscal i  Pràctiques de Corrupció Política. Inaudit al Parlament. Popularment, es va conèixer com la “Comissió Pujol”, ja que la compareixença de l’expresident va ser de les més sonades. En paral·lel a la comissió, varen crear el blog Llums i Taquígrafs, on anaven penjant informació, declaracions, proves, preguntes… i la gent també podia adreçar les seves qüestions als personatges que compareixien.
  4. Perdoneu les molèsties, estem fundant una república. Les negociacions per formar govern després de les eleccions de 27S han permès a la CUP influir de manera determinant al futur govern. No només han bloquejat persones com Artur Mas, Felip Puig o Germà Gordó, sinó que han pactat un full de ruta de prioritats executives totalment d’esquerres on hi figura: evitar la pobresa energètica, noves polítiques d’habitatge, aturar privatitzacions en sanitat, desobeir el TC, acolliment de refugiats, etc. A més, han publicat totes les seves prioritats en la publicació Fil a l’Agulla, amb una tirada de 50.000 exemplars i disponible online.

Pressing CUP

Òbviament ja s’ha articulat tot un sector polític i mediàtic que s’està posicionant en contra de la distorsió que està generant la CUP en la política catalana. Amb el pretext d’evitar que Artur Mas quedi fora del Procés, es critica que aquesta formació estigui influint al Parlament i al Govern. La CUP ha denunciat irònicament les pressions que estan rebent amb l’etiqueta #PressingCUP al Twitter, però seria naïf pensar que aquestes pressions deixaran d’existir, tot i que finalment el sector de CDC de Junts pel Sí acabi sortint-se amb la seva. La realitat és que la CUP ha deixat de ser la “crossa radical” del Procés per convertir-se en un actor principal.

Existeix l’argument que esgrimeix el sector conservador que “No pot ser que la CUP tingui les claus de casa” (com deia el director de La Vanguardia en una tertúlia), i que el problema és que la gent de la CUP no pot veure a CDC per ser els autors de les retallades. Mediàticament s’obvia que hi ha molta gent de CDC que no pot veure partits com la CUP o ICV, que representen la seva antítesi. La realitat és que aquesta maionesa no lligarà mai.

Malgrat que es demani reiteradament que hi hagi pacte per la investidura de Mas, aquesta no es podrà produir si la CUP es manté com el que ha estat fins ara: una formació política que es dedica a hackejar la política, les institucions, la democràcia, per trobar-ne un millor ús. Potser, si deixen de perseguir aquest objectiu seria la fi de l’estancament polític actual, però potser també seria el final de la CUP.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *