Els 5 encerts de la rèplica de Puigdemont

Carles Puigdemont va erigir-se com a president de la Generalitat en la seva rèplica conjunta als grups parlamentaris en el debat de la seva investidura. Després d’un discurs inicial gris, previsible i continuista, va decidir en la rèplica que es deixaria anar i trauria tot l’enginy i habilitats comunicatives per donar-se a conèixer i enterrar els que volien fer veure que era una còpia d’Artur Mas. Aquestes són les cinc claus del seu discurs:

  1. La figura del consens

Puigdemont és el President que han consensuat Junts pel Sí (CDC+ERC+independents) i la CUP, és a dir que de bones a primeres ja té mèrit que hagi aconseguit aquest consens. Això ho va traslladar a tota la cambra catalana per establir altres consensos amb la resta de formacions polítiques. “Estic convençut que els seus prejudicis alhora de posicionar-se en relació al procés d’independència no els impedirà de donar-nos suport”. Puigdemont va posicionar-se en la centralitat política, dialogant, accessible, disposat a arribar a acords, i va saber posar la pilota a la teulada dels altres partits.

  1. Bon humor contra l’acritud

Tan Inés Arrimadas (C’s), Lluís Rabell (CSQP) i Xavier G. Albiol (PP) van basar la seva estratègia discursiva en la contundència verbal i, en certa manera, “renyar” al futur govern. A ningú se li escapa que és una estratègia que per la gent crítica amb el processisme té rendiment, ja que reclama un marcatge més fort a JxSí i els presidents del grups parlamentaris van satisfer aquestes demandes. Puigdemont va demostrar una habilitat admirable, preguntant irònicament a Rabell si estava “molt enfadat”, o marcant a Albiol dient que “no cal aquesta condescendència”. Fins i tot va rebaixar tensions internes amb la CUP ironitzant sobre el seu propi pentinat dient que s’assembla al d’Anna Gabriel.

  1. Refer ponts amb la CUP

Seguin amb el punt anterior, un element fonamental de la legislatura seran els exercicis de funambulisme per mantenir l’equilibri amb JxSí i CUP estirant el balancí per cada extrem. Per tant el discurs de Puigdemont havia de refer com fos allò que diverses fonts polítiques confirmen que s’ha trencat. “La millor estructura d’Estat que tenim és la nostra gent”, afirmà el President. És una de les frases marca de la casa de la CUP. A més va refermar el compromís amb el pla de xoc social i va afirmar que “Serem capaços de trobar-nos pel camí moltes vegades, coincidim en moltes coses”.

  1. Dels retrets a Twitter al camp comú de l’antifeixisme

Quan va arrencar més aplaudiments fou amb la rèplica a les acusacions que tan Arrimadas i Albiol li feren sobre un afer de Twitter. “Sembla que tenen el mateix community manager”, se’n reia Puigdemont. El cas és aquesta xarxa social anava plena que el president havia fet servir una frase de Carles Rahola per cloure un discurs a l’ANC en que deia literalment “Els invasors seran expulsats de Catalunya”. En la rèplica Puigdemont va treure el nom del prestigiós sociòleg Z. Bauman per reclamar no quedar-se només amb els 140 caràcters del Twitter i posar en valor el context de les coses. I en construir tot el relat del context (Guerra Civil, franquisme, afusellament de Carles Rahola…) és quan li va donar la volta magistralment als atacs: “Espero que comparteixin els valors que aquest tipus d’invasions, en concret la grapa del feixisme, no es torni a produir mai”. No només va arrencar els aplaudiments dels seus, sinó que els no aplaudiments de C’s i PP els van fer un mal terrible, ja que la lluita contra el feixisme és un camp comú que hauria d’unir a qualsevol força política. No sumar-se a això provoca un silenci eixordador.

  1. Ni federació ni referèndum: Procés constituent

La recuperació de la il·lusió de la base social amb el procés independentista serà un dels pilars de l’administració Puigdemont, tal i com va deixar clar en el discurs i en la rèplica. L’inici del Procés Constituent, amb un procés participatiu per l’elaboració d’una futura Constitució Catalana, és el punt fort per tal que la gent es reenganxi després de mesos de desgast. I per apuntalar bé aquest projecte cal enterrar les terceres vies. Així, Iceta i Rabell van ser els damnificats. Puigdemont va despatxar el federalisme dient al líder socialista que “Si un govern té l’oportunitat de federar i no ho fa, és que no hi creu”. I va riure’s directament de Rabell: “vostès ens diuen que nosaltres som uns somiatruites, i vostès per això proposen fer un referèndum pactat amb l’Estat?”.

Veurem com es desenvolupa el President en els següents dies, però de moment ha demostrat una gran capacitat comunicativa i un estil propi, que li convé. En aquesta rèplica als grups polítics va demostrar que no era una rèplica de l’anterior President.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *