Corrupció transparent

Pancarta Mnifestació Madrid

 Confiança és el sentimient de poder creure una persona, fins i tot quan sabem que, en el seu lloc, nosaltres també mentiríem.   Henry-Louis Mencken

Tràfic d’influències, prevaricació, malversació de fons públics, suborn, frau… Darrerament la societat s’està familiaritzant massa amb tot un seguit de terminologia jurídica contemplada dins del codi penal. El fet és que, els qui se suposa que són els garants de la llei i del benestar comú, són els que precisament estan directament relacionats amb tots aquests delictes. Continue reading

Sumes i restes del 25N

Parlament de Catalunya

Després de les eleccions més emocionants de les últimes dècades, la composició del futur Parlament de Catalunya deixa moltes incerteses respecte a les polítiques que podrà implementar el govern, i respecte als suports que tindran les iniciatives parlamentàries que promouran els partits a la cambra.

L’exercici de política-ficció que representaria imaginar-se, per exemple, amb qui votaria CiU els pressupostos, o si finalment es convocarà un referèndum sobiranista, és agosarat i fa de mol mal dir si no fem, primerament, una lectura dels resultats i interpretar el sentit dels vots dels catalans i catalanes.

CiU PSC ERC PP ICV C’s CUP
50 esc. (-12) 20 esc. (-8) 21 esc. (+10) 19 esc. (+1) 13 esc. (+3) 9 esc. (+6) 3 esc. (+3)
30,68% (-7,75%) 14,43% (-3,95%) 13,68% (+6,68%) 12,99% (+0,62%) 9,89% (+2,52%) 7,58% (+4,19%) 3,48%

La gent no vol més retallades

Imatge de Prou retalladesLes lectures dels resultats només en funció del suport al sobiranisme són un error. El partit que ha ostentat el govern ha implementat una política d’ajustos pressupostaris molt severs que clarament han passat factura, en especial quan han continuat dient que a la propera legislatura les continuarien fent. En total, CiU ha perdut 90.489 vots, i els partits que prometien en els seus programes aturar les retallades (PSC+ERC+ICV+CUP)  sumen un augment de 479.511 vots. La crisi castiga als partits del govern en pràcticament totes les eleccions que se celebren a Europa, i Catalunya no ha estat l’excepció. Però per entendre els resultats encara hem d’analitzar l’eix identitari.

El dret a decidir agafa empenta

Manifestació de l'11 de setembre de 2012 a BarcelonaNo es pot negar que la campanya ha estat marcada per les relacions Catalunya-Espanya, ja que fins i tot tots els patits duien de lema referències a aquest tema. En el reduccionisme d’agrupar partits a favor i en contra de l’Estat propi, ens adonem que els partits favorables a l’autodeterminació sumen el 47,84% dels vots (CiU+ERC+CUP). Per altra banda, els partits que duien al programa la defensa de la unitat de l’Estat espanyol representen el 35% dels vots (PSC+PP+C’s). Per tant, és innegable que les demandes d’una nova relació entre Catalunya i Espanya agafen molta empenta. La clau del procés sobiranista la té ICV, que tan sols defensa el dret a decidir i no es postul·la ni a favor ni en contra de l’autodeterminació, i això representa el 9,89% dels vots.

El PSC confirma la profunda crisi

Lema del PSC "alternativa sensata"Els partits que censuren les retallades guanyen vots (ERC, ICV i CUP),  de la mateixa manera que els partits que defensen la unitat d’Espanya (PP i C’s). Però el principal partit que defensa aquestes dues premisses, el PSC, perd 51.900 vots.  Les causes de la nova davallada no es poden explicar en exclusiva per aquesta campanya electoral, el divorci del votant socialista amb el partit ve de lluny, en especial des de la reforma laboral de l’any 2010 aprovada pel govern central. Tot i així, el PSC ha iniciat un procés de renovació interna i renovació que tampoc ha convençut l’electorat, i en especial la proposta d’Estat federal que, a hores d’ara, hi ha gent que no entén i altra que no se la creu. El principal partit d’esquerres de l’oposició passa a ser ERC, fet que comporta que Pere Navarro perdrà el privilegi de ser tractat com a tal pels mitjans i la presència mediàtica del partit es veurà reduïda. Mala peça al teler.

Ciutadans es reforça com a oposició antinacionalista

Lema de Ciutadans "mejor unidos"El discurs del partit Ciutadans, basat en l’antinacionalisme i la demanda de reforma (a la baixa) de l’autonomia qualla cada cop més entre l’electorat català. L’augment de vots del partit dobla al resultat del PP, fet que també demostra que el “quedar-se tal i com estem” tampoc convenç l’electorat. C’s guanya 139.735 vots a la circumscripció de Barcelona, i on l’augment és més notori és a la primera corona metropolitana de la ciutat comtal.

El Baix Llobregat, “l’altra Catalunya”

Infografia feta per TV3 dels resultats electorals per comarquesEl gràfic de l’esquerra és prou clarificador de la singularitat d’aquesta comarca catalana. Si en les conclusions anteriors hem vist com el sobiranisme avançava i el PSC reculava, al Baix Llobregat podem afirmar que l’electorat es comporta de manera diferent. Els partits que defensen la unitat de l’Estat espanyol sumen el 45,17% dels vots (PSC+PP+C’s), mentre que els partidaris del sobiranisme sumen el 32,02% (CiU+ERC+CUP). És la única comarca catalana que no guanya CiU, on la formació nacionalista ha perdut 27.000 vots. Quan a la resta de Catalunya els socialistes continuen en caiguda, el PSC guanya vots en aquesta comarca (2.091), però tampoc pot tirar cohets pels resultats, ja que percentualment perd un 3%. Farien bé tots els partits de prestar més atenció a les realitats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

L’anticapitalisme, al Parlament

Celebració de la CUP pels resultatsPer últim, destacar que la CUP obté 126.219 vots i entra amb tres escons al Parlament. Aquesta formació nascuda als municipis, formada bàsicament per gent jove i auto-anomenada antisistema, ha cal·lat entre els electors/es amb un discurs crític amb el sistema capitalista, el sistema polític i el sistema social del país. Més enllà que puguin fer pressió als demés partits amb aquestes propostes, pot resultar interessant que aquesta visió tingui ressò mediàtic.

#espots25N

L'audiovisual entra en campanya

Recull dels espots electorals realitzats pels partits que es presenten a les eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre de 2012.

CIUPSCPPERCICVC’sSICUPUPyDPxCEBFarts.catPiratesPACMA

Convergència i Unió

Junts estem fent camí

http://youtu.be/WjdfCvBHtLE

Partit dels Socialistes de Catalunya

Projecte

Persones

Federalisme

Partit Popular de Catalunya

¿Pesadillas? El próximo día 25 acaba con ellas

Pensions

Atur

Esquerra Republicana de Catalunya

Independència

Justícia

Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa

 Crec

Ciutadans – Partido por la Ciudadanía

La España que sueña Ciutadans

Mejor Unidos

Solidaritat Catalana per la Independència

Tens la independència a les teves mans

Candidatures d’Unitat Popular

#SomUnitatPopular

Unión Progreso y Democracia

Contra la independencia

http://youtu.be/9gvoc8rKEKg

Plataforma per Catalunya

STOP immigració

http://youtu.be/BFYXOPSpHqo

Escons en Blanc

Quan votes Escons en Blanc, un polític va a l’atur

Farts.cat

Pensa diferent

Pirates de Catalunya

Dret a decidir. A decidir-ho tot

Partit Animalista en Contra del Maltractament Animal

Som la seva veu

[vimeo http://www.vimeo.com/52919094 w=400&h=300]

#cartells #25N

Eleccions al Parlament de Catalunya 2012

Recull de cartells dels partits per les eleccions del 25 de novembre de 2012

  1. ElPide
    La voluntat d’un poble –> http://www.ciu.cat/media/77323.jpg #CiU #cartells #25N

    Fri, Nov 09 2012 00:48:52
  2. ElPide
    Federalisme. L’alternativa sensata –> http://www.socialistes.cat/files/carousel/carrussel__cartell_campanya_v1_937x337.jpg #PSC #cartells #25N

    Fri, Nov 09 2012 00:49:47
  3. ElPide
    …I tant si podem! Dret a decidir sí. Drets socials també –>
    #ICV #cartells #25N http://pic.twitter.com/DJDL8N03

    Fri, Nov 09 2012 01:01:53
  4. ElPide
    Catalunya sí, España también –> http://sphotos-f.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-ash3/21264_10151342560361289_801113217_n.jpg #PP #cartells #25N

    Fri, Nov 09 2012 01:09:38
  5. ElPide
    Un nou país per a tothom –> http://sphotos-g.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-ash3/535642_10151236434984269_1712150041_n.jpg #ERC #cartells #25N

    Fri, Nov 09 2012 01:48:44
  6. ElPide
    Mejor unidos –> http://www.ciudadanos-cs.org/descargas-mejor-unidos/05-cartel.pdf #Ciutadans #cartells #25N

    Fri, Nov 09 2012 01:37:03
  7. ElPide
    És l’hora del poble –> http://www.cup.cat/sites/default/files/Imagen3 copy.jpg #CUP #cartells #25N

    Fri, Nov 09 2012 01:27:08
  8. ElPide
    Som garantia d’independència –> http://www.solidaritatcatalana.cat/sites/default/files/banerwebprecampanyaSI_0.jpg?1350417278 #SI #cartells #25N

    Fri, Nov 09 2012 01:28:14
  9. ElPide
    Contra la independencia –> http://www.upyd.es/images/CABECERA_CATALUNNA.jpg #UPyD #cartells #25N

    Fri, Nov 09 2012 01:45:59
  10. ElPide
    N’hi ha per buidar-hi cadires –> http://esconsenblanc.org/wp-content/themes/magpress/functions/timthumb.php?src=http://esconsenblanc.org/wp-content/uploads/2012/11/nhi_ha_x_buidarhi.jpg&w=300&h=180&zc=1&f= #EsconsenBlanc #cartells #25N

    Fri, Nov 09 2012 01:50:55
  11. ElPide
    Primer els de casa. Tu ho penses, jo ho diré al Parlament –> http://sphotos-e.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-prn1/535444_10151308209757112_66572300_n.jpg #PxC #cartells #25N

    Fri, Nov 09 2012 01:54:13
  12. ElPide
    Dret a decidir. A decidir-ho tot –> http://sphotos-f.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-ash4/408104_451752741528120_197922452_n.jpg #Pirates #cartells #25N

    Fri, Nov 09 2012 01:56:48
  13. ElPide
    Som la seva veu –> http://www.pacma.es/img/downloads/small/201211/D05-17997.jpg #PACMA #cartells #25N

    Fri, Nov 09 2012 01:57:56

El camí de la il·lusió

Manifestació de l'11 de setembre de 2012 a Barcelona

Els milers de caràcters escrits en articles, estudis, cròniques i reportatges sobre el procés d‘independència de Catalunya han anat encaminats en una visió política del fet:

  • Sentiment d’ofec econòmic de la població catalana, que rep poques inversions per part de l’Estat en contraposició als impostos que paga
  • Càlcul estratègic de CiU alimentant aquest sentiment per tapar la seva gestió de les retallades
  • Fracàs de l’Estat de les Autonomies i conseqüència dels anys de campanya anticatalanista feta especialment pel Partit Popular
  • Emmirallament en els casos d’Escòcia i Québec i anàlisi de la possibilitat o no que Catalunya segueixi el mateix camí

Però, més enllà de la matèria gris bolcada en aquest assumpte, hi ha un regust irracional en el fet del procés d’independència, que en aquest cas pocs analistes hi han fet cap. Va ser Josep Ramoneda, en un article a El País, que en parlava per primer cop:

El éxito del independentismo es que es un proyecto político en un momento en que estos van escasos. El independentismo ofrece algo que hoy nadie da: la construcción de un futuro distinto.

La desafecció, el cuc de la poma

Pancarta a la manifestació de l'11 de setembre de 2012 a Barcelona
Pancarta a la manifestació de l’11 de setembre de 2012 a Barcelona

La darrera dècada la paraula desafecció ha ocupat la majoria d’anàlisis de la situació política al nostre país. Aquest fenomen de desencantament cap a les administracions públiques i els partits polítics ha estat estudiat per totes bandes, però un estudi de la fundació Jaume Bofill fa diana. Les causes principals de la desafecció són:

  • Els ciutadans/es tenen cada cop més informació sobre els assumptes polítics, i aquesta informació se centra moltes vegades en aspectes negatius: corrupció, disputes internes, incompliment dels programes electorals, mala gestió econòmica, etc.
  • La gent té cada cop més expectatives dipositades en la política, fet que a part de ser un èxit del model democràtic, fa que siguin cada cop més exigents amb els representants públics
  • Problemes del sistema: els governs cada cop tenen menys autonomia (en mans dels mercats i les necessitats de finançament), els partits no poden arribar a representar a un gruix important d’una població cada cop més diversa, i la crisi social que aflora cada cop més l’individualisme i la manca de cooperació entre les persones

Aquest còctel ens porta directament cap a la situació en la que ens trobem ara mateix. Governs amb les mans lligades necessitant urgentment que els prestin diners; premsa polititzada que informa dia sí dia també sobre mala gestió política; situació social convulsa amb més desigualtat, menys oportunitats, i amb la certesa que la política no resol els seus problemes.

‘La construcción de un futuro distinto’

Així, el president Artur Mas ha obert -estratègicament, o no-, un camí que insufla, com escrivia Ramoneda, un sentiment d‘il·lusió que s’aparta a cops de colze de les lluites partidistes i la inoperància de les administracions amb la crisi econòmica. És el que en les teories de la semiòtica s’estudia com la teoria de la recepció, el significat que l’audiència dóna a un determinat missatge. És clar que l’storytelling de la construcció d’un Estat propi porta implícit un punt de futurologia que permet imaginar infinitat d’aspectes positius: major benestar, gestionar els propis recursos, polítiques més adequades a la població, etc.

És el que les teories de la comunicació política repeteixen fins a la sacietat, sobretot en campanya electoral:

No em digui que és el que vostè ha fet, sinó digui’m el que vostè farà

Semiòticament, el missatge implícit és positiu, optimisme, enfront a un discurs negatiu que en la darrera dècada ha conduit cap a la desafecció. És un horitzó on, malgrat les incerteses, la gent pot imaginar-se sortir de la crisi i aconseguir benestar. És, en definitiva, un projecte polític que ens diu que hi ha sortida. Només el temps dirà si torna a ser una entelèquia, si hi havia sortides millors, o si realment és la única solució.

Rescat a preu de crisi

Pancarta de protesta penjada en una entitat bancària

Els dies passen i aquest 2012 es pot convertir en un any clau: el del trencament amb l’antic sistema financer, o el de l’afiançament d’aquest model. A Espanya estem vivint un dels fets més incomprensibles si tenim en compte els principis de l’Estat del Benestar: es primen els interessos privats per sobre dels públics. La base d’aquesta afirmació és la notícia del rescat multimilionari de la banca espanyola.

Tot i que per molta gent aquesta notícia pot passar desapercebuda, o potser no l’acabarien d’entendre, el fet és que té una importància cabdal. Ens diu que el govern, amb la connivència dels demés governs de la Unió Europea, decideix aportar més de 60.000 milions d’euros a sanejar els comptes de les entitats bancàries de l’Estat espanyol. Traducció: tots els ciutadans de la Unió Europea aportaran els seus diners per tal de cobrir els deutes de diverses empreses privades encarregades de gestionar els béns dels ciutadans.

La situació és greu. Per una banda tenim un sistema capitalista basat en el diner fictici (préstecs, accions, pagarés, bons…), que s’ha col·lapsat perquè les entitats bancàries s’han arruïnat perquè no tenen prou diner físic per cobrir el diner fictici que han prestat o deuen. Per l’altra banda tenim un govern empantanat perquè no pot cobrir els seus deutes i que progressivament deixa de prestar més serveis per estalviar, i apujar impostos per ingressar. La comunió dels dos àmbits és la següent: crisi econòmica, que comporta un empobriment progressiu de la qualitat de vida dels ciutadans.

Els bancs no tornen els seus deutes i no fan préstecs, i així el sistema s’estanca

D’aquesta manera, l’economia especulativa que ha permès a molts països fer passos endavant molt ràpidament, ara es contrau i deixa a les persones en una situació límit: treballar tement perdre la feina i per cada cop pitjors condicions; i aturats tement no trobar feina disposats a qualsevol cosa per poder sobreviure. I el resultat de tot plegat és una por terrible al dia a dia que impedeix a qualsevol societat a organitzar-se i intentar canviar res.

Rescatar la consciència

La notícia del rescat de la banca espanyola és un esglaó més de l’escala de la infàmia, que estan construint els successius governs. Infàmia per la terrible injustícia que suposa el fet de destinar diner públic a salvar empreses, i no pas a salvar famílies. Pot semblar una afirmació tendenciosa, però res més lluny de la realitat.

No és difícil: si un sistema no funciona, es canvia. Així de simple

Però s’ha de tenir valor, enteresa, intel·ligència i honestedat per fer-ho. L’objectiu de la construcció social és la millora de la qualitat de vida de les persones que formen les comunitats. La idea de construir un Estat és que aquest vetlli pels interessos dels seus ciutadans, i això és exactament el contrari que s’està fent. Per tant, per què hauríem de voler un govern que no cuida del personal?

Crisi econòmica, crisi social, crisi de legitimitat política… I la por paralitza la majoria dels sentiments d’indignació. El rescat a la banca ha lapidat una mica més la llibertat de les persones d’aquest país, que són les que de veritat necessiten ser rescatades. D’aquest sistema.

http://www.youtube.com/watch?v=M93ScyDGeSc&list=PL47069D2BFA6DE998&index=2&feature=plpp_video

Viure en una simiocràcia

Imatge del llibre 'Simicracia' d'Aleix Saló

Nunca atribuyas a la maldad lo que puede explicarse por la estupidez. Robert J. Hanlon

Ens van dir que era millor invertir que estalviar. Després ens han impedit estalviar a base d’impostos. Que la Constitució era inviolable, malgrat que sense ratificar-ho amb nosaltres es van posar d’acord per canviar-la. Que hem de tenir menys serveis, alhora que s’ha d’estimular l’economia. Que havíem de tenir confiança i consumir, però després resulta que hem viscut per sobre de les nostres possibilitats. Que els drets dels treballadors són una merma pel progrés social, però un treballador sense drets se li nega qualsevol progrés. Ens han dit que facilitant l’acomiadament s’estimularia la contractació, que rescatar bancs faria fluir el crèdit, que retallant serveis eixugaria els deutes. Però res.

Si hi ha una paraula que resumeix el darrer lustre en política espanyola és la improvisació. Sense full de ruta, sense criteri, adoptant mesures provinents d’altres institucions, prenent decisions per aconseguir resultats a curt termini, renunciant a promeses, ideologies, compromisos… La crisi ha ferit de mort la credibilitat dels partits polítics espanyols.

Aquest desgovern ha tingut repercussions, malgrat que no es notarán a curt termini. El descrèdit cap a la classe política és evident, i les accions que duen a terme des de les Corts setmana rere setmana es miren amb lupa, amb recel. No hi haurà cap decisió que prenguin que a la majoria de la població la convencin. I això no desapareixerà amb el temps, ni quan se surti de la crisi. Mai més, fins que no hi hagi decisions valentes, arriscades, i canviin evidentement l’status quo, no hi tornarà a haver confiança en els governs.

I és que aquest és el resultat d’haver convertit el nostre sistema polític en una simiocràcia, on un grapat de persones elegides pels ciutadans juguen a canviar influència per diners amb l’objectiu de fer grans coses, però que mai aconsegueixen perquè, de fet, no saben què fan. I documents gràfics com els de l’Aleix Saló ajuden a entendre-ho.
[youtube http://www.youtube.com/watch?v=TfRSfF296js&w=640&h=360]

Dones sense poder

Manifestació feminista a Barcelona

Les dones no tenen poder. Per si soles, les dones estarien sempre en un segon pla, a mercè de les decisions que les persones realment poderoses prenguessin sobre elles. A mercè de la condescendència. Les dones en aquest país no són iguals que els homes.

Potser algú llegeix aquestes primeres paraules i es posa les mans al cap, o a la defensiva. Recordarà sàviament que en aquest país no hi ha segregació de sexes a les aules, que tenim lleis de paritat, d’avortament, de divorci, de matrimoni homosexual… Que el sistema de protecció i assessorament a persones maltractades per la seva parella és de les més avançades. Que les dones s’han emancipat econòmicament, que tenen els mateixos drets que els homes i que, per tant, l’afirmació feta al principi és del tot falsa.

A tothom que pensi d’aquesta manera, l’emplaço a fer un cop d’ull a dins seu i al seu voltant. Li pregunto quantes vegades ha netejat les calces de la seva àvia invàlida. Quantes vegades li han demanat a la feina si tenia previst tenir fills en els propers mesos. Si en algun moment de la seva vida l’han insultat comparant-lo amb una persona que es prostitueix.

Certament hi ha homes als que li han passat coses d’aquest estil. Però tinguem clar que són comptats. Les dones en aquest país i en la immensa majoria del món encara estan estigmatitzades. El rol del sexe dèbil, de persona cuidadora i a càrrec total de la seva família. Amb impediments per desenvolupar-se laboralment pel fet de tenir matriu.

La igualtat és un miratge. Mentre continui havent feines on ens grinyoli veure-hi una dona, mentre hi hagi legislacions que atemptin contra el dret a decidir de les persones, mentre hi hagi lleis que obliguin a la societat a incloure dones en les esferes de poder, mentre hi hagi empresaris i empresàries que acomiadin dones que es queden embarassades, mentre hi hagi relacions afectives abusives, mentre s’usin dones amb poca roba per anunciar productes de consum, mentre hi hagi més dones universitàries que mai i en canvi això no es tradueixi en més dones en feines qualificades… Mentre continui tot això, la igualtat és un miratge.

L’empoderament de les dones és un camí, una necessitat que tenim com a societat. Al cap i a la fi, només es tracta de donar a les persones el tros de món que els pertoca.

[youtube http://www.youtube.com/watch?v=1qR2x8Ya4wA&start=1300&w=640&h=480]

Salvats per Alemanya

Anunci del Govern alemany

Un dels millors productes periodístics que podem trobar ara per ara a la televisió és el programa ‘Salvados‘ que emet La Sexta cada diumenge. En el programa del passat 19 de febrer, Jordi Évole viatja a Alemanya per conèixer de primera mà el seu mercat laboral i entendre perquè el país no es troba en una situació tan delicada econòmicament parlant.

L’anomenat ‘miracle alemany‘ consisteix en que fa més de cinc anys que van aplicar una reforma laboral molt similar a la que Espanya ha aprovat ara, i segons l’opinió d’un sociòleg alemany, ha estat un miratge de progrés social. Penjo a continuació el vídeo on s’entrevista a Antonio Brettschneider, on explica la precarització del treball i el creixent individualisme de la societat, una recepta que arribarà a la Península d’aquí ben poc.

[youtube http://www.youtube.com/watch?v=NHgXi0EayYw&w=640&h=480]

La reforma sociolaboral

Treballadors i empresaris

“Amb la suor del teu rostre menjaràs el pa fins que tornis al terra del que vas ser agafat, perquè terra ets i tornaràs a la terra”. (La BíbliaGènesis 3:19)

L’actual funcionament social es basa en una construcció pretèrita, la qual basa el fet d’esforçar-se per transformar el medi natural en valors materials, que ajudin a fer la vida dels humans més còmoda. La legitimació del treball ha estat sempre un cavall de batalla per mantenir un ordre social, per aconseguir el progrés i la continuïtat del modus vivendi de totes les societats. Avui en dia, el funcionament social es basa en el fet d’esforçar-se per a produir capitals (en forma de diner), i convertit aquests capitals en valors materials per millorar la qualitat de vida de qui treballa.

“El treball és extern al treballador, no és part de la seva naturalesa, i, en conseqüència no es realitza en el seu treball sinó que es nega, experimenta una sensació de malestar més que de benestar, no desenvolupa lliurement les seves energies mentals i físiques sinó que es troba físicament exhaust i mentalment abatut. El treballador només se sent a gust, doncs, en les seves hores d’oci, mentre que en el treball se sent incòmode. El seu treball no és voluntari sinó imposat, és un treball forçat. No és la satisfacció d’una necessitat, sinó només un mitjà per satisfer altres necessitats”. (Karl Marx, Manuscrits, 1884)

L’evolució de les societats i l’estructura político-econòmica de la que es dotaven ha generat una forta dependència de l’ésser humà al seu lloc de treball. Qui no treballa no té cap tipus de possibilitat de sobreviure. Qui no treballa queda fora del sistema. Aquesta pressió, transmesa de generació en generació, obliga a tota persona a formar-se i desenvolupar-se per tal de fer una feina que li doni diners i, per tant, capacitat de sobreviure per ella mateixa.

El problema és que si les societats prehistòriques havien de treballar per poder obtenir directament el menjar, els treballadors d’avui en dia hem de treballar per obtenir diners, que hem de bescanviar per menjar i altres productes. El fet de no obtenir directament el nostre mitjà de subsistència és una construcció econòmica que implica un grau de servilisme cap a qui ens ha de proporcionar els diners, i també implica una construcció social de classes que ha costat i costa molt de continuar legitimant.

Els drets de les classes i la reforma

Les darrers reformes laborals de l’estat espanyol impliquen una pèrdua de força de les classes treballadores envers les classes benestants, el que anomenem els empresaris. Qui té el capital és vist pel govern com el punt clau del progrés social, i qui se l’ha de cuidar per tal que continuïn donant feina a la gent per tal que la societat avanci econòmicament. Abaratir l’acomiadament, introduir contractes de treball on l’empresari decideixi totes les condicions, les desgravacions fiscals a la contractació de personal, poder saltar-se el conveni col·lectiu dels treballadors… Són mesures que desprotegeixen una classe en favor de l’altra.

Més enllà de les ideologies de dretes o esquerres, la reforma laboral té implícita una reformulació de la legitimació del treball. La nova construcció està basada en la por, concretament en la por a perdre la feina i quedar fora del sistema. Si abans ja es jugava aquesta carta, actualment la majoria dels Estats moderns l’estan maximitzant amb la idea que es produeixi cada cop més i poder sortir de la crisi econòmica. I si et queixes (vagues, manifestacions, pressions sindicals…) t’arrisques molt seriosament a perdre la feina.

“Un home que passa tota la vida per completar unes poques operacions simples els efectes són sempre els mateixos, o gairebé, no té temps per desenvolupar la seva intel · ligència ni exercir la seva imaginació per buscar els mitjans per a resoldre aquelles dificultats que mai s’acaben de localitzar, perd doncs naturalment l’hàbit de desplegar o d’exercir les seves facultats i es torna, en general, tan estúpid i ignorant com es pugui convertir una criatura humana, el letargia de les seves facultats morals ho fa incapaç d’apreciar cap conversa raonable ni de prendre part en elles , fins a li impedeix sentir alguna passió noble, generosa o tendra i, en conseqüència, formar algun judici mínimament just sobre la majoria dels deures més ordinaris de la seva vida privada”. (Adam Smith, La Riquesa de les Nacions, 1776)

Així, la reforma laboral va de la mà d’un nou graó de la crisi social que vivim en les societats occidentals, on la major part de la població no pot realitzar-se personalment en el que vol per ser feliç, sinó que ha d’hipotecar gran part de la seva vida per produir capitals, i que ha de tenir por de la classe empresarial perquè pot perdre la feina. La reforma laboral enterra el concepte de la col·laboració altruista i dóna més drets a qui té el capital per sortir de la crisi generant més capital per sobre de tot.
[youtube http://www.youtube.com/watch?v=bCMXuQKisyE&w=640&h=480]